deixo aquests 4 punts sobre la normativa d'accentuacio en catala per a gent con #400 i #401 (nota: no accentuo perque estic en teclat ISO standard :yawn: ), si te'ls llegeixes, entens i els intentes aplicar, encertaras el 95% del accents.
L'accentuació en català
Les paraules monosil·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).
S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).
S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s'accentuen: exàmens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Però no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.
S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.
S'accentuen només els adverbis acabats en -ment que es formen a partir d'una paraula que s'accentua: ràpida ? ràpidament, mecànic ? mecànicament, fàcil ? fàcilment, feliç ? feliçment.
Segons la vocal:
a - sempre oberta
i, u - sempre tancada
o, e - tancada o oberta